Els drets dels nens

A l’entrada anterior, vam conèixer la Dolors i la Jacqueline, dues dones que ens explicaven que la pitjor malaltia quan arribes a la vellesa és la soledat. Avui volem situar-nos a l’altre extrem de la piràmide d’edat i donar veu als nens. Com en una mena de “carta als Reis”, volem que ens expliquin els seus somnis, els seus desitjos, com els agradaria que fós el món que els deixem, un altre “món possible”:

“El meu somni seria que hi hagués pau a totes les guerres que hi ha pel món” ens diu la Berta (10 anys). Per a la Daniela (8 anys), el seu desig és “que aquest hivern, tothom tingui un llit on dormir i un plat calentet”. “Que tothom sigui feliç i puguin compartir, que els pobres puguin tenir una mica de diners per viure amb la seva família, tenir una casa i que les persones no s'hagin d’amagar entre ruïnes” és la reflexió del Lluís (6 anys). I la Nora (4 anys) ens diu: “que tots els dies la gent s’ho passi molt be”.

És important aturar-se a escoltar el que diuen els nens, perquè ells heredaran el món que estem construïnt. Un món que, moltes vegades, no és per a nens. Segons l’Informe anual del Síndic de Greuges sobre la situació dels drets dels infants a Catalunya, aquests drets no están prou garantits. L’Adjunta del Síndic en temes d’Infància, Mª Jesús Larios, destaca especialment la situació del menors tutelats, tant els menors estrangers no acompanyats que arriben sols com els que ja són aquí. “És una minoria, però són els més vulnerables i, moltes vegades, invisibles”.

El gran problema de la Infància és la pobresa, segons la responsable d’Infancia del Síndic de Greuges, a qui també preocupen els abusos infantils. L’obsessió de la institució és millorar la detecció, perquè ara com ara només aflora un 1% dels casos. L’Educació és una altra de les constants als informes del Síndic. Segons aqusta institució, no es destinen prou recursos per garantir la igualtat a l’Educació i cal millorar la dotació dels centres amb més complexitat educativa.

Mª Jesús Larios, Adjunta d'Infància del Síndic de Greuges

Podeu escoltar tota l'entrevista i mirar el món “amb ulls de dona” amb la Míriam Hatibi. Amb el David Garrote, expert en Recursos Humans, analitzen cap a on va el món pel que fa a la gestió del talent.

Us proposem també fer una ullada a les condicions tercermundistes a la indústria del calçat a la Comunitat Valenciana. “No és precarietat, és esclavitut” ens diu Isabel Matute, presidenta de l’Associació d’Aparadores d’Elx. Laura Solé, de Setem-Catalunya, i Patricia Bautista, una sabatera artesana del Poblenou, ens demostren que les coses es poden fer d’una altra manera.

Míriam Hatibi i David Garrote