« "Fake news" | Portada del Blog | La rebel.lió no es jubila »

Veneçuela

    lunes 4.feb.2019    por Olga Rodríguez    0 Comentarios

    Pugna de legitimitats a Veneçuela entre el president Nicolás Maduro i l’autoproclamat president interí, Juan Guaidó, que ha rebut el reconeixement de diversos països, començant pels Estats Units, també del Parlament Europeu, i d’alguns Estats membres, com ara Espanya, que reclama la celebració d’eleccions presidencials lliures i amb garanties. Preocupació democràtica, com diu Europa, o interessos econòmics, com denuncia el president Nicolás Maduro, apuntant directament el president nord-americà, Donald Trump?

Maduro-Guaidó

    Analitzem la crisi de Veneçuela, un país assolat per la inflació i el desabastiment de productes bàsics i medicaments. És el president Maduro un president legítim? L'autoproclamació de Guaidó es pot considerar un cop d'Estat? Traslladem aquestes preguntes a la doctora en Dret Internacional Públic Anna Ayuso, investigadora del Cidob per a l'Amèrica Llatina: “un cop d’estat tradicional no és, perquè no ha participat l’Exèrcit, sinó que continúa amb el Govern, però sí que hi ha una lluita de legitimitats. D’una banda, l’oposició diu que les eleccions en què va ser reelegit Maduro no són legítimes, i de l’altra, Maduro diu que és el legítim president. El que hi ha és una contraposició entre si aquelles eleccions van ser o no legítimes. La comunitat internacional, en general, no les ha acceptat; considera que no es van fer en condicions, perquè es va prohibir participar alguns partits polítics, es va impedir que anéssin en coalició, s’havia inhabilitat líders polítics i no hi havia una observació internacional que fós homologable, només els que havia permés el propi Maduro”.

    La principal preocupació, ara mateix, és que hi hagi un vessament de sang. “De fet, tot i que no ha arribat a quotes molt grans, el vessament de sang ja està passant al país –diu Ayuso--. Però sobretot hi ha un problema d’inseguretat a tot el país. Veneçuela té un dels índexs d’homicidis més alts del món, el segon d’Amèrica Llatina després d’Hondures. I el que hi ha és la por a un conflicte obert, que col.lapsaria encara més el país, si no hi ha una sortida negociada a la crisi. L’Exèrcit és el que té ara la paella pel mànec, determinarà la gobernabilitat. El pitjor escenari és que una banda dels militars es quedi amb Maduro i l’altra amb Guaidó, i hi hagi una guerra civil. Malauradament, sempre surt perdent la població civil”. Per això, la investigadora apunta com a millor solució per a Veneçuela la celebració d’eleccions amb garanties.

Anna Ayuso RNE      Anna Ayuso, investigadora del Cidob per a Amèrica Llatina

    Anna Ayuso assenyala que els interessos econòmics tenen bona part de responsabilitat del que està passant a Veneçuela: “un país amb petroli i altres minerals, un país estratègic, hi ha una pugna geopolítica, pel control de l’Hemisferi. Els Estats Units s’havien mantingut una mica al marge mentre hi havia unes majories de països d’esquerres, ara ha canviat i l’actitut és una altra; també han influït les passes que ha donat Rússia cap a Veneçuela, i també la Xina”.

 

    La Societat de Nacions:

    Per evitar conflictes armats i consolidar la pau, després de la Primera Guerra Mundial, es va crear fa un segle la Societat de Nacions, el precedent de l’actual ONU. Estem celebrant, doncs, els cent anys del Multilateralisme. “Una celebració una mica desabrida –ens diu Carmen Parra, directora de la Càtedra Unesco “Pau, Solidaritat i Diàleg Intercultural”, de la Universitat Abat Oliva—perquè els països sembla que han decidit traballar sols, no cooperar. Les grans potències ja no són solament els Estats Units i Rússia, tenim la Xina, tenim altres països que eren emergents, com el Brasil, que han decidit oblidar aquest compromís que es va prendre fa cent anys i que es va renovar amb Nacions Unides.

Carmen Càtedra     Carmen Parra, directora de la Càtedra Unesco "Pau, Solidaritat i Diàleg Intercultural", de la Universitat Abat Oliva

    Tot i els intents de preservar la pau, 20 anys després de la creació de la Societat de Nacions esclataria la Segona Guerra Mundial. “És veritat –diu Carmen Parra— hi ha qui diu “no hem aconseguit res perquè continuem amb conflictes”, però parlem de conflictes, no de guerres. I hem de dir que estem en el període més llarg sense guerres. No hi ha declaracions de guerra”. Malauradament, encara patim els efectes d’aquests “conflictes” o “guerres no declarades”, sobre tot la població civil. I també ho pateix el món del Dret, “perquè el Dret que tenim és de quan hi havia guerres, el Dret dels presoners, de protecció de la ciutadania, dels nens, de les dones...; ara, tot això ha desaparegut. Estem molt preocupats en el món del Dret Internacional”.

 

    Canvi climàtic:

    El president nord-americà, Donald Trump, ho ha tornat a fer: en mig de l'onada de fred que afecta el seu país, s'ha atrevit a fer broma, tot preguntant-se on és l'escalfament del planeta. No és la primera vegada que el mandatari nord-americà nega el Canvi Climàtic. “El Negacionisme pren força i això és perillós” –ens diu Marc Prohom, cap de Climatologia del Servei Meteorologic de Catalunya.

Neu EUA      Nevada als EUA: el canvi climàtic provoca fenòmens extrems, des de sequeres a inundacions

    Segons Prohom, “les dades del 2018, a nivell de Catalunya, confirmen el procés d’escalfament que portem alguns decenis experimentant, i no només es confirma sinó que va incrementant-se i fent-se més evident. 2018 ha estat el sisè any més càlid des que hi ha registres, però la dada és que portem des del 2014 que tots els anys han tingut més d’un grau per sobre de la mitjana. Això no s’havia vist mai. És a dir que estem en un procés en què es perpetúa aquest escalfament i va a més. No hi ha cap element que ens digui que la temperatura s’estabilitzarà, perquè a nivell mundial no es fa res per revertir l’escalfament global, tot i que hi ha voluntat, políticament no es fa res. El planeta cada cop dona més signes que l’escalfament està afectant no només la temperatura: hem tingut sequeres que mai s’havien donat amb tanta severitat, inundacions (Catalunya ha estat de foto)…, els extrems serán més freqüents, pel canvi climàtic”.

    Josep Cabayol ens fa parar atenció a les migracions per causa del canvi climàtic i ens apunta un estudi de la Universitat de Viena, en què ha participat l’espanyol Jesús Crespo, segons el qual s’ha comprovat aquesta correlació directa. Per exemple a Síria: hi va haver un èxode del camp a les ciutats, on es va generar la revolta contra el règim. També a l’Àfrica subsahariana. Segons els estudis que ens comenta Pep Cabayol, “el canvi climàtic triplicarà els procesos migratoris”. I també es donarà aquest fenòmen a l’Estat espanyol, migracions interiors des de les comarques del sud.

 

    http://www.rtve.es/alacarta/audios/mon-possible/mon-possible-venecuela/4962094/

 

Olga Rodríguez    4.feb.2019 13:42    

0 Comentarios

Esto es solo una previsualización.Su comentario aun no ha sido aprobado.

Ocupado...
Your comment could not be posted. Error type:
Su comentario ha sido publicado. Haga click aquí si desea publicar otro comentario

Las letras y números que has introducido no coinciden con los de la imagen. Por favor, inténtalo de nuevo.

Como paso final antes de publicar el comentario, introduce las letras y números que se ven en la imagen de abajo. Esto es necesario para impedir comentarios de programas automáticos.

¿No puedes leer bien esta imagen? Ver una alternativa.

Ocupado...

Mi comentario

Món Possible

Bio Món Possible

A 'Món possible' volem escoltar els que no tenen veu i els que treballen perquè la recuperin. Donem veu a col.lectius que pateixen les embestides cruels de la crisi, la pobresa i les injustícies. I coneixem la tasca d'organitzacions a favor de la justícia social, la solidaritat i un món millor. Perquè estem convençuts que 'un altre món és possible'.
Ver perfil »

Síguenos en...

Últimos comentarios