El Sàhara Occidental va ser espanyol durant més d'un segle i va arribar a ser una província espanyola més. Al 1975, el Marroc envaïa aquest territori i obligava la meitat de la població sahrauí a fugir. L'altra meitat ha continuat als territoris ocupats, patint la repressió marroquina. Els que van poder marxar malviuen en camps de refugiats, al desert, en territori algerià. Porten, així, enguany farà 44 anys. Esperant que es compleixin les resolucions de Nacions Unides i es pugui celebrar un referèndum d'autodeterminació.
El poble sahrauí està separat per un mur de 2.700 quilòmetres, “el mayor del mundo, después de la Muralla c...
L’Ahmed (nom fictici) va sortir del Marroc amb 17 anys, amagat als baixos d’un camió, que el va traslladar a Melilla. Va viure al carrer i en un centre d’acollida. Després el van traslladar a altres ciutats, fins que va arribar a Barcelona. Aquí no ha estat mai protegit per l’Administració i sobreviu amb l’ajuda d’entitats com l’Espai de l’Immigrant. Estudia Fontaneria, amb l’esperança de trobar una feina i un futur, que se li negaven al seu país. “En Marruecos —diu— no tenía derecho a soñar, porque los sueños no existen”. Tot i que es lamenta que aquí tampoc no ha trobat una vida digna —“somos personas de más; un inmigrante no cuenta tan...
El món, tal com el coneixem, està condemnat a extingir-se. A l'amenaça del Canvi Climàtic, se suma un altre col.lapse: el de l'extinció massiva d'espècies, de moltes de les quals depèn la supervivència de la Humanitat. El Panel d'Experts en Biodiversitat de Nacions Unides al.lerta que un milió d'espècies es troben a punt de desaparèixer. I nosaltres, els humans, en som els responsables.
Un 66% de la vida marina presenta una alteració severa per l'impacte humà
La desaparició d’espècies condemna també, irremeiablement, els humans. Ho hem analitzat amb Paloma Nuche, biòloga, doctora en Ecologia i la responsable de la campan...
La pobresa té rostre de dona. 330 milions de dones i nenes a tot el món viuen en condicions de pobresa extrema. És la conseqüència d'un sistema econòmic capitalista i patriarcal, que fa recaure en la població femenina la responsabilitat de les Cures, una tasca no remunerada i no prou reconeguda. I que condemna les dones a les feines més precaritzades i pitjor pagades.
Com a mostra, algunes dades: la bretxa salarial entre dones i homes és del 23% a tot el món; les dones produeixen entre el 60 i el 80% dels aliments, però menys del 20% són propietàries de les terres; només el 37% de les dones del Sud tenen un compte corrent formal per ...
