La utopia d'un món millor
martes 9.jul.2019 por Olga Rodríguez 2 Comentarios
La construcció d'un altre món possible es pot fer des de diferents fronts, per exemple un festival de música, que és molt més que això: Clownia. El festival del Ripollès reivindica cada any la utopia d'un món millor, més sostenible i igualitari, de la mà de l’Alguer Miquel, Txarango, la seva “ànima mater”, i molts col.laboradors com l’Anna Palou, encarregada de l’”Espai Consciència” del festival.
“Al voltant d’un cartell musical —ens diu Txarango— Clownia és un gran espai de pensament on debatem, xerrem i somiem plegades altres realitats possibles, que estan a les nostres mans”. “Clownia neix —afegeix l’Anna Palou— de la necessitat de conrear pensament crític en un espai no habitual, com un festival de música”. Aquesta és la peculiaritat i l’encert de Clownia. Clownia és “cultura amb causa”: aprofitar l’energia transformadora de l’art i la cultura per acostar-se al pensament i a la reflexió, a la construcció d’un altre món millor.
Els temes que han marcat enguany l’agenda de l’Espai Consciència han girat al voltant de l’emergència climàtica: “la causa de tot plegat és el capitalisme —diu l’Anna—, per això el lema és “el capitalisme mata el planeta”, perquè vivim en un sistema econòmic que vol treure el màxim benefici econòmic de tot, de les persones i del planeta, i per tant el que fa és carregar-s’ho. Nosaltres el que reivindiquem és que necessitem un canvi de sistema per poder preservar el planeta i posar la vida al centre, les persones i la Terra”.
“Qualsevol cosa que passi a qualsevol racó del món ens està passant també a nosaltres —assenyala l’Alguer Miquel— i penso que és important compartir aquesta visió, sortir d’aquesta bombolla tan petita i tan mentidera que és Occident, i entendre que cada cosa del nostre dia a dia té un impacte global. Estem profundament connectats i, al final, defensant aquests drets que semblen dels altres estem defensant una justícia global que també és la pròpia.
Clownia ha tingut com a convidats especials els nens i nenes saharauís que passen l’estiu a casa nostra, acollits per famílies. Un dels tallers, “Trenquem el silenci”, ha volgut donar visibilitat al conflicte saharaui. “Ens hem volgut sumar en aquest crit de la urgència per solucionar una situació que fa molt de temps que està encallada en el mateix punt, per intentar forçar que els representants polítics no mirin cap a una altra banda, que sentin que la seva cadira, que de vegades sembla que és l’únic que els importa, també depen de que nosaltres els poden posar en jaque”—afirma Miquel.
Un altre món és possible, sense discriminacions ni atacs per ser diferent a la normativa imperant. Tot coincidint amb el Pride Barcelona, la festa de l'Orgull per donar visibilitat a la diversitat, hem reivindicat els drets de les persones LGTBI, amb el president de l'Observatori contra l'Homofòbia, Eugeni Rodríguez. “Sembla mentida —ens diu— que al segle XXI, i després de lluitar tant, just aquest any fa 50 anys de la revolta d’Stonewall, encara ens cal sortir al carrer, reivindicar, demanar, exigir… Jo crec que la casa dels drets LGTBI no té ciments, és pre-fabricada. I mentre no tinguem uns ciments sòlids, sobre el que significa aturar la violència vers les persones lgtbi, aturar sobre tot les homofòbies interioritzades i aturar el masclisme, ens trobarem que hem de reivindicar drets i llibertats”.
Zainab Zeb Khan és una activista pels drets de les dones i, en general, contra qualsevol discriminació, no només de gènere, sinó també per raó de raça, religió, cultura, etc. Ella és musulmana, de pare afganès, que va emigrar als Estats Units, i ha creat l’Aliança de líders musulmans nord-americans (MALA). “Som el que a Espanya es consideraria una ong —ens diu. Hem estat cinc anys escoltant i seguint històries per diferents ciutats: Washington, Nova York, Chicago… I això és el que volem continuar fent, perquè Amèrica és un territori molt gran, on podem trobar molta gent que ens expliqui les seves vivències, de manera que podem continuar creant comunitat”.
Zainab ha treballat també com a terapeuta amb dones que havien patit violència de gènere, fins que es va adonar que això no era suficient, que no valia de res recuperar aquestes dones per tornar-les a la mateixa societat, i que el que s’havia de fer és, precisament, canviar la societat. Està convençuda que es pot lluitar contra les injustícies, sense dir ni una paraula, a través del llenguatge universal de l’Art: “Si som capaços de fer servir l’art per explicar sentiments, fets, històries,etc. serà aleshores quan l’art començarà a transformar”.
Eliminar prejudicis i deixar clar que les diferències culturals, religioses, etc, no són tan grans com podríem pensar quan compartim una mateixa societat és l’objectiu del documental "Lo que dirán", de la jove directora Nila Núñez. Un treball de fi de màster a la UAB, que ha recorregut diversos festivals i ha recollit premis com el de Millor Pel.lícula espanyola al Festival de Gijón. Està protagonitzada per dues adolescents musulmanes que viuen a Barcelona, l’Aisha i l’Ahlam. Aquest és un dels valors del documental: no són actrius sinó que representen el seu paper a la vida real i permeten conèixer com són les dones musulmanes i els prejudicis que suporten. “No és una pel.lícula sobre la religió musulmana —ens diu la Nila— sinó sobre les vides d’aquestes joves, amb les seves contradiccions i els seus dubtes. És molt interessant veure com, tot i ser molt diferents i tenir diferents opinions en molts temes, hi ha moltes coses que ens uneixen, com les inseguretats de l’adolescència, o els conflictes amb els seus pares”.
El Síndic respon:
“Un conflicte polític s’ha de resoldre per la via política”. Aquesta és la màxima que defensa sempre la institució del Síndic de Greuges i hi ha tornat a insistir, després del judici del Procés. Segons l’Adjunt General al Síndic, Jaume Saura, “el que ha passat a Catalunya és un conflicte territorial, que no s’ha de resoldre penalment i, per tant, fem una crida una altra vegada al diàleg i ens oferim a liderar o a participar en aquest diàleg com a interlocutors socials. Però tampoc no deixem de banda que durant el judici hi ha hagut violacions flagrants de drets fonamentals, com el de la participació polític. Això també ho denunciem”.
Una altra preocupació del Síndic, ara a l’estiu, és el risc d’incendis forestals, donades les deficiències que el defensor dels drets constata al sistema de serveis d’emergències: “hem fet visites in situ a parcs de bombers de Catalunya, hem analitzat les dades del Departament i les denúncies dels sindicats i el diagnòstic és demolidor, realment la situació és molt precària. Hi ha parcs de bombers que no tenen prou nombre d’efectius per poder estar oberts, el material està caducant i és un material sensible que ha d’estar en perfectes condicions, perquè aquesta gent s’està jugant la vida. Hi ha unes mancances gravíssimes, la situació és realment greu. Això requereix, no només per als bombers sinó per a tot el sistema d’emergències, una revisió molt en profunditat i un pacte de país per dotar-lo adequadament”.
http://www.rtve.es/alacarta/audios/mon-possible/mon-possible-utopia-dun-mon-millor/5305061/
(8) AUM dijo
www.uncoa.mx
https://www.youtube.com/watch?v=Hpbq0LnHfLY
https://www.youtube.com/watch?v=o_zkLgHzKfI
(8) AUM dijo
04 Agosto de 2019 Diálogos del Maestro con La Humanidad.
https://www.youtube.com/watch?v=ug8ktdoE7Xs
.
.
.
NS 1.32.1.14.27, MANO MAGNETICA AZUL, (SILIO 14, CORAZÓN), Día 14, HEPTADA 2 (2ª de la LUNA MAGNÉTICA) del AÑO MAGO MAGNÉTICO BLANCO (8/8/2019)
.
.
.
https://www.youtube.com/watch?v=SdE5F6UlpAM