Manel Joseph, un llarg camí musical
miércoles 18.sep.2019 por Jordi Roura 0 Comentarios
Cinquanta estius d'íntimes cançons
El programa Tradicionàrius a Ràdio 4 es troba aquest dissabte 14 de setembre amb un vell conegut de l'espai, Manel Joseph, que presenta les cançons del seu disc 50 estius. Mig segle de camí musical i una revisió íntima i poètica a la seva vida artística en forma de cançons.
.jpg)
Manel Joseph Foto: Juan Miguel Morales
Cinquanta estius (DiscMedi, 2019) és el tercer disc de Manel Joseph amb el seu nom, després de Rimas baratas (KM, 2012) i Què en som d'animals (Satélite K, 2016). Qui va ser impulsor de grups com 2+1 i l'Orquestra Plateria s'ha mostrat amb aquests treballs com un joglar madur, autor de 'protestes poètiques'. En aquest nou àlbum, que d'alguna manera tanca una trilogia, recull vivències, experiències íntimes, observacions crítiques i tota mena d'estils musicals populars. Hi ha un clàssic del cajun adaptat com a "Maresme" i transportat a la història i el paisatge de la comarca on el cantant gracienc viu des de fa una colla d'anys; la cançó d'Isidor Marí "Nostàlgia" duta a uns paisatges funky; records del Gato Pérez i la Barcelona dels setanta -quan el Park Güell "encara era nostre"- a "Recordo el Gato"; "Adéu, Maria" -un comiat a la marihuana- i el clàssic "Se'n va anar", de Josep Maria Andreu i Lleó Borrell, interpretada a la manera de Tony Bennett, la samba "Carnaval" revisada -amb solo de trombó de Sergi Vergés inclòs- del disc Ballautors (PDI, 1990) i el "Mariner de Ribera", amb aquella dolça melangia tan característica del Gato; "L'ocellot del mal pel", del repertori de la Mirasol Colores; l'evocadora i terrible "No em val haver viscut", manllevada de l'històric disc Liebeslied (Edigsa, 1972) de Toti Soler i enriquida amb la guitarra de Pau Figueres i la flauta de Quim Ollé, i l'alegre "Honey Suckle Rose", que el cantant va adaptar al català al costat de La Vella Dixieland.
Aquí podeu escoltar l'entrevista completa del programa Tradicionàrius a Ràdio 4 amb Manel Joseph.
Cinquanta estius (DiscMedi, 2019) és el tercer disc de Manel Joseph amb el seu nom, després de Rimas baratas (KM, 2012) i Què en som d'animals (Satélite K, 2016). Qui va ser impulsor de grups com 2+1 i l'Orquestra Plateria s'ha mostrat amb aquests treballs com un joglar madur, autor de 'protestes poètiques'. En aquest nou àlbum, que d'alguna manera tanca una trilogia, recull vivències, experiències íntimes, observacions crítiques i tota mena d'estils musicals populars. Hi ha un clàssic del cajun adaptat com a "Maresme" i transportat a la història i el paisatge de la comarca on el cantant gracienc viu des de fa una colla d'anys; la cançó d'Isidor Marí "Nostàlgia" duta a uns paisatges funky; records del Gato Pérez i la Barcelona dels setanta -quan el Park Güell "encara era nostre"- a "Recordo el Gato"; "Adéu, Maria" -un comiat a la marihuana- i el clàssic "Se'n va anar", de Josep Maria Andreu i Lleó Borrell, interpretada a la manera de Tony Bennett, la samba "Carnaval" revisada -amb solo de trombó de Sergi Vergés inclòs- del disc Ballautors (PDI, 1990) i el "Mariner de Ribera", amb aquella dolça melangia tan característica del Gato; "L'ocellot del mal pel", del repertori de la Mirasol Colores; l'evocadora i terrible "No em val haver viscut", manllevada de l'històric disc Liebeslied (Edigsa, 1972) de Toti Soler i enriquida amb la guitarra de Pau Figueres i la flauta de Quim Ollé, i l'alegre "Honey Suckle Rose", que el cantant va adaptar al català al costat de La Vella Dixieland.
Aquí podeu escoltar l'entrevista completa del programa Tradicionàrius a Ràdio 4 amb Manel Joseph.
