168 posts con categoría "Música"

Toni Xuclà presenta Shen Nü

Tresors sonors, tresors filmats

Toni Xuclà, a Tradicionàrius a Ràdio 4

Toni Xuclà protagonitzarà aquest dissabte 16 de novembre el programa Tradicionàrius a Ràdio 4. Hi presentarà el seu darrer projecte, una original proposta on es combinen la música de Toni Xuclà i els seu grup amb les imatges de tres pel·lícules dels anys trenta filmades a la Xina, el Japó i Catalunya.
Presentació de 'Shen Nu i altres tresors amagats' Foto: Arxiu Toni Xuclà

Shen Nü i altres tresors amagats és un disc (Picap, 2019) i també un espectacle de música en directe sobre tres pel·lícules dels anys trenta del segle passat que parlen de tresors amagats: Shen Nü (Xangai, 1934), un drama sobre una prostituta que mira de tirar endavant amb el seu fill; El més sublim (Costa Brava, 1927), amb imatges de gran valor documental de la vida als pobles de Blanes, Lloret de Mar, Palamós i Tossa de Mar); i un film d'animació, menys dramàtic i més divertit, Sanko i el pop (Japó, 1933). 

Xuclà és un acreditat creador d'espais sonors des que va començar a dedicar-se professionalment a la música, als 18 anys, i explica que aquest ha sigut un dels projectes més especials que ha ideat: "Una cosa és fer una cançó, una altra un disc i una altra una obra amb una intenció i una personalitat en si mateixa. I en aquest sentit, aquest projecte té per mi una cosa buscada i valuosa, i és que té molts punts de lectura diferents, des del pur plaer de deixar-se anar per la música i les imatges a les reflexions més morals sobre la condició humana que poden suscitar".

El repertori que acompanya el fil de les imatges el formen fonamentalment les composicions de Xuclà, tant cantades com instrumentals, a partir d'inspiracions tan insòlites com algunes de les poesies que les prostitutes xineses han escrit al llarg dels segles o una final d'un concurs de glosa amb Maribel Servera, tot i que també hi ha referències diverses com el tresor barroc "Stabat mater" de Pergolesi. Instrumentalment, el vestit del projecte també és prou original: hi ha el hang de Ravid Goldschmidt, les guitarres del mateix Xuclà, violoncel d'Oriol Aymat i la veu de Eva Kaué.



Categorías: Música

Jordi Roura   13.nov.2019 19:44    

Violins del Mediterrani i cançons de Grècia

Passeig violinístic pel Mediterrani

Violinistes de diversos estils i cançons gregues, al Tradicionàrius a Ràdio 4

El violí sona de maneres molt diferents arreu del Mediterrani. En deixarà constància l'espai Tradicionàrius a Ràdio 4 del dissabte 9 de novembre, que anirà del camp de Màlaga a Grècia. I en aquest darrer país es quedarà el programa durant la seva segona meitat, en què sonaran cançons gregues diverses. 
Verdiales de Málaga
Colla malaguenya de 'verdiales' Foto: Viquipèdia

Acompanyat d'una bona colla d'instruments gatzarosos o entotsolat i lacònic. Acompanyant les danses populars o fent gala de virtuosisme i expressivitat. El programa Tradicionàrius a Ràdio 4 d'aquest dissabte 9 de novembre farà durant el seu primer tram un viatge per diverses expressions del violí a les músiques populars mediterrànies. Hi haurà els sons dels gitanos manouche, les tradicions algerianes que van del rai a la música clàssica i orquestral, un violinista de les valls occitanes del nord d'Itàlia que feia ballar tothom amb el sol so cru del seu instrument, les animades colles de verdiales dels sensuals camps de Màlaga, buleries tocades per un violinista flamenc i violins enquadrats en les danses populars gregues. 

I precisament a Grècia es quedarà el programa durant la seva segona part, amb mostres de rebetiko, cançons festives de Macedònia, danses de Creta, col·laboracions entre dives gregues i turques i fins i tot un valset de Manos Hadjidakis, "Els somnis perduts".

Categorías: Música

Jordi Roura    9.nov.2019 12:26    

Cançons de cavalls

Arri!

Cançons de cavalls, ases, mules i matxos, a Tradicionàrius a Ràdio 4

Els pobles han cantat ancestralment als cavalls i els seus parents, companys de fatigues en els viatges i en les feines al camp. Aquest dissabte 2 de novembre, al programa Tradicionàrius de Ràdio 4 sonaran unes quantes de les cançons que, en els més diversos estils i arreu del món, s'han dedicat a aquests nobles animals.
Atahualpa Yupanqui, participant en una excursió a cavall, el 1938

Hi ha cançons que son autèntiques declaracions d'amistat envers un cavall concret. "El alazán", una de les moltes peces en què l'argentí Atahualpa Yupanqui va lloar el valor d'aquests amics de quatre potes, n'és una. N'hi ha d'altres que son tota una celebració grupal, com per exemple "Cavallers, amics en marxa!" que canta el grup de cosacs Ensemble Volnitza de Rostov, a Rússia. I en clau de música klezmer, el grup Kasbek, originari del vessant ucraïnès dels Càrpats, canten al poble de cavallers hutzulka mentre sonen les balalaiques i els violins imiten els renills equins.

Als Estats Units, va fer-se famós Stewball, un cavall de carreres de qui deien que en comptes d'aigua bevia vi, i que duia brides de plata i or. Van cantar les seves proeses figures del folk com Leadbelly, Woody Guthrie Peter, Paul & Mary. A Letònia, país ple de rius i llacs, els cavalls han sigut imprescindibles en el transport, i estan presents a contes, llegendes i cançons com les que canta Mezvidi Karsava. En un terreny fantasiós trobem els unicorns, éssers mitològics que encarnen allò ideal i que han inspirat tresors com "L'unicorn", adaptació de la cèlebre cançó de Silvio Rodríguez que Joan Isaac va cantar en català al costat del mateix autor.

Els cavalls son personatges entranyables, per exemple en representacions de titelles de carrer al Vietnam que s'acompanyen amb músiques cortesanes de la primera dinastia Dinh al segle X. I també joguines que acompanyen la son dels nens, com cantava Xesco Boix a "Cavallet de cartró", seguint un text de Joan Baixas, o Camarón de la Isla amb la "Nana del caballo grande", sobre un poema de Federico García Lorca. Però també hi ha cavalls més perillosos, que no son de cartró ni de fusta, sinó metàfores dels estralls que l'heroïna va causar entre els joves gitanos. Peret ho va cantar en clau de rumba catalana a "Caballo blanco".

Els alegres "Doce cascabeles", que als anys cinquanta va popularitzar Joselito, el pequeño ruiseñor, i van esdevenir un clàssic de la copla, però els va cantar també la diva fadista Amalia Rodrigues. I si hi ha alguna cançó en què els cavalls esdevenen metàfora del furor de l'amor a través del pas del temps, aquesta és la celebèrrima "Caballo viejo", del veneçolà Simón Díaz.

Cavalls, però també ases, mules i matxos, han protagonitzat incomptables cançons de traginers, dels camins escarpats de Còrsega als viaranys del Pirineu, on va fer precisament de traginer el violinista Peret Blanc de Beget. Totes aquestes cançons i músics, i encara alguns més, passaran aquest dissabte 2 de novembre pel programa Tradicionàrius a Ràdio 4. Arri!
Categorías: Música

Jordi Roura   30.oct.2019 18:21    

Bep Cardona. Música de Menorca-2

Una illa on es canta

Bep Cardona i el Cançoner Popular de Menorca, al Tradicionàrius de Ràdio 4

Aquest dissabte 26 d'octubre, el Tradicionàrius a Ràdio 4 oferirà la segona part de l'entrevista al músic i activista menorquí Bep Cardona, centrada en la seva tasca divulgativa al voltant del Cançoner Popular de Menorca, que ha publicat en dos volums.  


Si fa uns dies el Tradicionàrius a Ràdio 4 entrevistava el músic de Ferreries Bep Cardona, aquest dissabte 26 d'octubre es parlarà amb el mateix protagonista, però aquest cop centrant-se en la seva obra Cançoner Popular de Menorca, editada en dos llibres voluminosos i grans que presenten una gran quantitat de cançons, amb partitures clares i útils, però també amb explicacions planeres sobre els temes que s'hi plantegen, els seus origens, les seves variants, etc. El primer volum és del 2017, mentre que el segon s'ha presentat aquest 2019. Tots dos estan editats per Institut Menorquí d'Estudis, dins de la col·lecció Capcer, amb portades costumistes de l'artista de Maó, Hernández Mora contrastant -i connectant- amb il·lustracions abstractes i contemporànies de Nito Pons a l'interior.

Segona explica el mateix Bep Cardona, la iniciativa va néixer perquè a ell li hagués agradat que algú hagués fet aquest llibre abans, per tenir-lo de referència. Però la realitat és que faltava aquest tipus d'estudi a Menorca, un espai clarament limitat geogràfica i musicalment. El mètode que Cardona va seguir per elaborar aquest material va ser el de "perseguir cançons concretes", és a dir, agafar cançons que en bona part es continuen cantant i mirant d'aprofondir al màxim en el seu origen i context, ajudant-se també dels escassos estudis sobre aquest repertori, per autors com l'Arxiduc SalvadorPere AlsiusFrancesc d'Albranca i Andreu Ferrer Ginart.

Al programa, Cardona comentarà les singularitats de tot aquest repertori, que ell ha agrupat per blocs temàtiques, segons la seva funcionalitat: cançons de ballar, de feina, amoroses, de bressol, religioses, romanços... I per suposat, sonaran unes quantes d'aquestes peces, arranjades segons diverses estètiques i estils: Maria del Mar BonetTraginadaCris Juanico... I una conclusió important: si ningú no ens mostra les nostres cançons, no les coneixerem, i si no les coneixem, no les podrem estimar.

Categorías: Música

Jordi Roura   24.oct.2019 11:19    

Bep Cardona. Música de Menorca-1

Somnis a Ferreries

Bep Cardona i la música popular menorquina, al Tradicionàrius a Ràdio 4

El programa Tradicionàrius a Ràdio 4 entrevista aquest dissabte 19 d'octubre un músic cabdal a Menorca, Bep Cardona, al qual se li dedicaran dos programes. El primer girarà al voltant de la seva trajectòria. I el segon, al voltant del Cançoner popular de Menorca, que ha editat ell mateix.


Bep Cardona
 va entrar en el mon de la música per afició, tocant amb els amics. Aviat les cançons del folksong i l'imaginari kumbayà van donar pas a les cançons pròpies amb el grup Somnis blaus. Al llarg dels anys vuitanta van gravar no només els seus treballs, sinó que amb el seu estudi de gravació de gravació, Taller de Somnis, van ajudar a produir els d'altres grups illencs de tots els estils: folklòrics, corals, de clàssica, de rock...

L'associacionisme musical a Ferreries, els problemes de la insularitat, les peculiaritats de la història de la música a Menorca i la unió de la música tradicional i la popular seran altres temes tractats en aquesta primera part de l'entrevista amb Bep Cardona, que continuarà posteriorment amb una segona part dedicada als dos volums del Cançoner popular de Menorca, que ha escrit ell mateix.

Categorías: Música

Jordi Roura   19.oct.2019 12:40    

Julia León, noves cançons

De l'aire i del vent... i a voltes també del mar

Julia León, al Tradicionàrius a Ràdio 4

Canta que és de l'aire i del vent... i a voltes també del mar. La cantautora Julia León protagonitzarà aquest dissabte 12 d'octubre el programa Tradicionàrius a Ràdio 4, comentant la seva trajectòria i repassant el seu nou disc de cançons pròpies, Que soy del aire, que ja té previst presentar al proper BarnaSants
Julia León, durant la presentació del llibre i el disc 'Que soy del aire' a Barcelona, el 3 d'octubre passat Foto: Juan Miguel Morales

Va viure a Catalunya a mitjans dels anys setanta, i des d'aleshores manté una estreta relació amb una bona colla de músics catalans. La seva vida ha fet moltes voltes -ja als 22 anys havia gravat una cinta clandestina amb cançons de les Brigades Internacionals i de Chicho Sánchez Ferlosio, i les participacions de Barbara DaneJane Fonda i Vanessa Redgrave-, deixant com a resultat una biografia musical interessantíssima, amb més episodis importants com ara la formació del col·lectiu Canción del Pueblo o la difusió de la figura d'Agapito Marazuela. Com una continuació natural de tota aquesta trajectòria, el disc Que soy del aire és un mosaic de diferents estils, de la cançó d'arrel castellana a la tonada sefardita, la rumba, una versió, en català, de la cançó eivissenca "Sa serena cau menuda" i una altra d'una antiga cançó seva, "La bella Lola", relacionada amb una crua experiència familiar... Tot banyat per un mateix objectiu, que ella mateixa defineix així: "Seguir sent jo mateixa i tornar a fer cançons socials d'avui, perquè, a pesar que als cantautors se'ns ha dit que som cosa del passat, aquest és un ofici més urgent que mai".

Col·laboracions com la seu fill o la del pianista Antxon Sarasua fan brillar un treball que, a més, té una cara complementària en forma de llibre de poemes. Publicat simultàniament, aquest llibre té el mateix títol i reuneix textos tan emocionants com el que Julia León ha dedicat a la seva col·lega i còmplice, la cantautora Elisa Serna, morta fa poc més d'un any.

Categorías: Música

Jordi Roura   10.oct.2019 11:34    

Rah-mon Roma, animador infantil

35 anys d'animació infantil i cançons d'arreu del món

Rah-mon Roma, al Tradicionàrius a Ràdio 4

L'animador infantil Rah-mon Roma, que celebra els 35 anys de vida professional, passarà aquest dissabte 5 d'octubre pel programa Tradicionàrius a Ràdio 4, on comentarà la seva trajectòria, presentarà cançons i conversarà amb Jordi Roura sobre l'evolució d'un gènere especialment arrelat a Catalunya.  

Rah-mon Roma Foto: Arxiu del músic

Cançons en rus, en japonès, en les diverses llengües africanes, en castellà... combinades amb les corresponents adaptacions al català, amb cançons pròpies i amb una sensibilitat que connecta, entre altres, amb la rondallística tradicional catalana. Aquests són alguns dels ingredients que ha anat treballant Rah-mon Roma des que, més o menys coincidint amb l'any en què va morir Xesco Boix, va començar a fer camí en l'ofici d'animador infantil.

L'evolució d'un gènere que ell defineix com 'aborigen català' i que ha de combinar l'alt nivell tècnic amb dosis imprescindibles d'entusiasme; les maneres i les tècniques per garantir la participació del públic; les aventures arreu del món, de l'Àfrica subsahariana a l'Europa de l'Est i l'Amèrica del Sud i Central, recollint cançons, històries i contes; la incorporació d'instruments d'arreu com el txarango i el djembé, la feina amb grups com A la XirinxinaEls Seegers i L'Ou ferrat, tot sol i fent equip amb músics com Lluís PinyotMarcel CasellasNúria Lozano... seran alguns dels temes que es tractaran en una extensa entrevista per conèixer la feina i la trajectòria de Rah-mon Roma.

Categorías: Música

Jordi Roura    4.oct.2019 17:04    

Os Chotos presenten "Cadenzias"

Poesia i folk aragonès

El grup Os Chotos, al Tradicionàrius a Ràdio 4

El grup aragonès Os Chotos d'Embún visita aquest dissabte 28 de setembre el programa Tradicionàrius a Ràdio 4 per presentar el seu darrer treball, Cadenzias, basat en la poesia de l'escriptor, etnògraf i activista d'Alcolea de Cinca Ánchel Conte
Os Chotos

El disc-llibre Cadenzias s'aparta una mica d'altres treballs del grup, ja que, amb una bona colla de col·laboradors, recrea a través de tota mena d'estils musicals els textos d' Ánchel Conte, considerat el precursor de la poesia moderna en aragonès, que ha obert aquesta llengua a temes universals, alhora que arrelats a les comarques i la cultura aragoneses.
Els integrants del grup Os Chotos explicaran com ha sorgit aquest projecte, i també comentaran l'actualitat de la cultura popular aragonesa, en un programa especial al programa Tradicionàrius a Ràdio 4.

Categorías: Música

Jordi Roura   28.sep.2019 14:00    

Manel Joseph, un llarg camí musical

Cinquanta estius d'íntimes cançons

El programa Tradicionàrius a Ràdio 4 es troba aquest dissabte 14 de setembre amb un vell conegut de l'espai, Manel Joseph, que presenta les cançons del seu disc 50 estius. Mig segle de camí musical i una revisió íntima i poètica a la seva vida artística en forma de cançons.   
Manel Joseph Foto: Juan Miguel Morales

Cinquanta estius (DiscMedi, 2019) és el tercer disc de Manel Joseph amb el seu nom, després de Rimas baratas (KM, 2012) i Què en som d'animals (Satélite K, 2016). Qui va ser impulsor de grups com 2+1 i  l'Orquestra Plateria s'ha mostrat amb aquests treballs com un joglar madur, autor de 'protestes poètiques'. En aquest nou àlbum, que d'alguna manera tanca una trilogia, recull vivències, experiències íntimes, observacions crítiques i tota mena d'estils musicals populars. Hi ha un clàssic del cajun adaptat com a "Maresme" i transportat a la història i el paisatge de la comarca on el cantant gracienc viu des de fa una colla d'anys; la cançó d'Isidor Marí "Nostàlgia" duta a uns paisatges funky; records del Gato Pérez i la Barcelona dels setanta -quan el Park Güell "encara era nostre"- a "Recordo el Gato"; "Adéu, Maria" -un comiat a la marihuana- i el clàssic "Se'n va anar", de Josep Maria Andreu i Lleó Borrell, interpretada a la manera de Tony Bennett, la samba "Carnaval" revisada -amb solo de trombó de Sergi Vergés inclòs- del disc Ballautors (PDI, 1990) i el "Mariner de Ribera", amb aquella dolça melangia tan característica del Gato; "L'ocellot del mal pel", del repertori de la Mirasol Colores; l'evocadora i terrible "No em val haver viscut", manllevada de l'històric disc Liebeslied (Edigsa, 1972) de Toti Soler i enriquida amb la guitarra de Pau Figueres i la flauta de Quim Ollé, i l'alegre "Honey Suckle Rose", que el cantant va adaptar al català al costat de La Vella Dixieland.

Aquí podeu escoltar l'entrevista completa del programa Tradicionàrius a Ràdio 4 amb Manel Joseph.
Categorías: Música

Jordi Roura   18.sep.2019 11:09    

Comencem temporada amb "Folk Song" i "cançó protesta"

De Xile a Andorra

Aquest dissabte 7 de setembre arrenca una nova temporada del programa Tradicionàrius a Ràdio 4. I ho farà amb un repàs d'algunes de les cançons protesta vinculades al denominat folk song de diversos països, que van fer fortuna fa mig segle, explicant a més unes quantes anècdotes vinculades a aquest repertori. 
Ángel i Isabel Parra 

"Andorra", la cançó antimilitarista que van escriure Malvina Reynolds i Pete Seeger, i que al cap dels anys va versionar el grup de música pirinenca El Pont d'Arcalís; "Les armes de la nostra nació", també sobre Andorra i també gravada pel mateix grup; "Le deserteur", escrita per Boris Vian el 1954, que va costar una crua censura i marginació a França al seu primer intèrpret, Mouloudji, en plena època de les guerres colonials franceses entre Indoxina i abans d'Algèria; "Je n'irai pas en Espagne", escrita per Pierre Louki per demanar el boicot dels turistes francesos a l'Espanya franquista (amb un èxit molt limitat); "Bella ciao", cançó tradicional que va esdevenir himne dels partisans i, posteriorment, banda sonora en tota mena de manifestacions.... i el recull Basta, que reunia cançons protesta llatinoamericanes com "Escuche usted, general", de Rolando Alarcón, que interpretaven els xilens Ángel i Isabel Parra; "Bagdad 91 (la guerra en directe)", inclosa en el darrer disc de RaimonRellotge d'emocions (Picap, 2011). Aquestes son algunes de les cançons sonaran en el programa que, aquest dissabte 7 de setembre, obrirà una nova temporada del Tradicionàrius a Ràdio 4
Categorías: Música

Jordi Roura    7.sep.2019 12:21    

Jordi Roura

Bio Tradicionàrius

Blog del programa Tradicionàrius on trobaràs tota la informació de la música tradicional al nostre país. Activitats, entrevistes i molta música en viu. Tradicionparius és el programa germà del festival internacional de folk que organitza el Centre Artesà Tradicionàrius
Ver perfil »

Síguenos en...