Tradicionàrius

Arnau Obiols, canta

Saba, saba, pell de branca...

Arnau Obiols, al programa Tradicionàrius a Ràdio 4

El passat dijous 16 de gener, Arnau Obiols va obrir el nou cicle de concerts arran d'escenari al festival Tradicionàrius, presentant el disc Tost (Segell Microscopi, 2019) i entusiasmant el públic. Aquest dissabte 25 de gener, el bateria de la Seu d'Urgell en parlarà al programa Tradicionàrius a Ràdio 4. 

Arnau Obiols Foto: Pepe Camps

"Una feina artesanal, delicada, íntima... i satisfactòria". Així defineix el percussionista Arnau Obiols l'elaboració del seu tercer disc com a solista, Tost. Un àlbum en què, a diferència dels dos anteriors, el presenta tot sol a l'escenari, amb la potència i intensitat que això comporta, i es llança a cantar. I no ha cantat un repertori qualsevol, sinó que ha abordat, amb maneres més de cantador popular que no pas de cantant acadèmic, tot un corpus de tonades i melodies lligades al seu entorn més immediat, tant familiar com geogràfic. A això s'hi suma tot un arsenal d'instruments tradicionals i artesanals, a més de pedres i objectes no estrictament musicals, que el músic incorpora a la posada en escena, i algunes veus originals i sons de natura, gravat tot pel mateix Arnau.

De tot això en parlarà Arnau Obiols, en una entrevista en què sonaran també algunes de les peces de l'àlbum, totes lligades tradicionalment a funcionalitats molt concretes entre la gent de muntanya: "Saba", "Pregària per fer ploure", "Vaig al bosc", "El ganivet de dos talls", "El cabrer", "Lo moliner i la molinera de Llavorsí", "Cant de batre"...

Kepa Aurrera

Força Kepa!

El Tradicionàrius a Ràdio 4 recupera l'entrevista que va fer-li fa un parell d'anys a Kepa Junkera

L'acordionista basc Kepa Junkera es recupera lentament d'un ictus que va patir a finals del 2018. El músic és estimadíssim pel folk català, i per això el Tradicionàrius 2020 està dedicat a ell. El programa Tradicionàrius a Ràdio 4 s'hi afegeix i recupera la llarga entrevista que li va fer fa un parell d'anys.

Kepa Junkera (a la dreta) amb els músics de la Cobla Sant Jordi Foto: Igotz Ziarreta

Aquest dissabte 18 de gener, el programa Tradicionàrius a Ràdio 4 recupera la llarga entrevista que va fer amb el músic Kepa Junkera, quan aquest presentava el doble disc Fok (Satélite K, 2017), una superproducció on el músic de Bilbao interpretava repertori d'arreu dels Països Catalans amb la complicitat i la participació d'una multitud de músics d'arrel. L'entrevista va girar no només al voltant d'aquest treball de pes i envergadura, sinó també al voltant de la llarga i estreta relació que Junkera ha mantingut amb l'escena folk catalana, del Fimpt de Vilanova i la Geltrú a la Trobada amb els Acordionistes d'Arsèguel, passant, per suposat, pel Tradicionàrius.

Cançons dels Reis de l'Orient

"Ja venen els Reis per la costereta..."

Ja s'acosta una nova edició del festival Tradicionàrius. Com sempre, vindrà després de Reis. Però abans, el programa Tradicionàrius a Ràdio 4 d'aquest dissabte 4 de gener  havia de rebre ses Majestats Màgiques de l'Orient amb un seguit de cançons d'arreu del món que en parlen. 

L'adoració dels Reis, pintada pel Greco el 1568 (Museu Soumaya de Mèxic)

Nadales dedicades als tres Reis d'Orient provinents de la Península Ibèrica, la Provença, el Nord d'Itàlia i algun país caribeny. Aquest és el menú musical del programa Tradicionàrius a Ràdio 4, entre altres: des del País Valencià, Ximo Caffarena amb "Ja venen els Reis"; des de Veneçuela, el cantant jueu Ilan Chester amb l'aguinaldo "Nació el redentor"; des de l'Occitània italiana, Sergio Berardo amb la "Marxa dels Reis"; des de Catalunya el Cor Madrigal dirigit per Manuel Oltra amb "Tres grans majestats" i "Cor de l'estrella"; el projecte cultural Colhendo memorias de Sao Paulo amb nadales brasileres; des dels Estats Units, Roberta Flack amb "We Three Kings of Orient Are"; des de Catalunya, Joan Moliner i Conrad Setó amb el tema andalús "Ya vienen los Reyes" passat pel sedàs del swing; des de Mallorca, Tomeu Penya i la seva "Tonada al Rei Negre"; del trio de folk castellà Tradere, "Del oriente persa"...

 

Com que l'actualitat del Parlament de Madrid va fer canviar la programació, no es va poder emetre però aquí el teniu per escoltar o descarregar:

http://www.rtve.es/alacarta/audios/tradicionarius/tradicionarius-cancons-reis/5475933/

 

Ombra, etno-jazz mediterrani

Posidònia poètica

El grup Ombra, al Tradicionàrius a Ràdio 4

El grup Ombra fa amb el disc Posidonian Poetry tot un viatge en clau d'etnojazz per les músiques d'arreu de la riba mediterrània. En parlaran, i també presentaran les seves cançons, aquest dissabte 21 de desembre al programa Tradicionàrius a Ràdio 4.

Ombra Foto: Arxiu del grup

Jorge Quesada (piano) i Rafa Lagunas (bateria i percussions), tots dos integrants d'Ombra, estaran aquest dissabte al programa Tradicionàrius de Ràdio 4 per comentar Posidonian Poetry, un àlbum on, en companyia de músics convidats, reten homenatge a la posidònia, planta símbol i emblema del medi ambient al Mediterrani, i també icona de la seva diversitat cultural. Per això, a través del disc, exploren les sonoritats magribines, sefardites, aflamencades, armènies i orientals, deixant amplis espais per a la creativitat i la connexió d'estils diversos.

Podeu escoltar el programa sencer a aquest enllaç:

http://www.rtve.es/alacarta/audios/tradicionarius/tradicionarius-21-desembre-2019/5468389/

Els sons jueus de Polònia

Kroke i Golda Tencer, al Tradicionàrius a Ràdio 4

El Tradicionàrius d'aquest 15 de desembre viatja fins a Polònia per descobrir uns sons terriblement evocadors, les tradicions musicals vinculades a la història de les comunitats jueves de la mà de dos dels seus representants més destacats: el grup Kroke i la cantant Golda Tencer. 

Kroke Foto: Arxiu del grup

Persecucions, migracions forçades i guerres al llarg dels segles, però també el fet de ser un refugi quan en altres llocs bufaven mals vents, han marcat tant a Polònia com a les comunitats jueves que hi han viscut. La música jueva polonesa, òbviament, està marcada per tota aquesta història, i pot resseguir-se en les múltiples variants en què s'expressa, del més tradicional al més experimental, però sempre amb una melancolia i una vitalitat molt especials.

El grup Kroke ('Cracòvia' en llengua ídix) és una de les formacions de referència de la música klezmer dins del circuit internacional. Va formar-se el 1992 a la monumental ciutat polonesa per part de tres amics: Tomasz Lato (contrabaix), Tomasz Kukurba (viola) i Jerzy Bawol (acordió), i amb els anys han anat enriquint el seu substrat, presidit per les tonades klezmer i sefardites, amb elements manll. Per la seva banda, Golda Tencer, nascuda en una altra ciutat polonesa, Lodz, ha fet gires de teatre arreu del mon i també ha treballat al cinema. Com a cantant, ha interpretat tota mena de repertoris, inclòs el de les cançons tradicionals i també cerimonials dels jueus polonesos.

Les peces de Kroke i de Tencer, amb comentaris sobre la seva trajectòria i la seva música, s'alternen en un programa especial de Tradicionàrius a Ràdio 4 aquest dissabte 15 de desembre.

A la segona part del programa hem recordat moments importants a la carrera artística dels valencians Urbàlia Rurana.

 

Els mil sons del Japó

Els instruments i la música tradicional del país asiàtic, al Tradicionàrius a Ràdio 4

Ja sabeu que al programa Tradicionàrius a Ràdio 4, de tant en tant, li agrada viatjar ben lluny. Aquest dissabte 7 de desembre, anirà fins al Japó per descobrir la riquesa instrumental i algunes de les músiques tradicionals d'aquest gran país asiàtic.

Fotografia del segle XIX amb dues dones tocant el koto i el shamisen Foto: Kusabase Kimbei

El passeig per les músiques japoneses d'aquest dissabte a l'hora folk de Ràdio 4 començarà pel shamisen, un llaüt de màstil llarg i caixa quadrada, amb tres cordes, que diuen que va arribar a terres nipones, provinent de la Xina, al segle XVI. A partir del segle XIX va fer-se molt popular, acompanyant la veu o posant-se en primer pla com a instrument melòdic solista al costat d'altres instruments. 

També molt característica és la flauta shakuhachi, feta de bambú, amb un so que evoca el vent i que té la seva importància en el ric i descriptiu imaginari japonès, en què el bambú, al costat del pi i el pruner, és vist com a portador de bon averany. El shakuhachi, que permet una gran varietat de recursos expressius, té un intèrpret destacat que ensenya i està establert a Barcelona, Horacio Curti. Un dels grans representants de l'instrument és Yoshikazu Hiwamoto, nascut a Tòquio el 1945 i actualment establert a Londres.

Al programa també sonarà l'ensemble Nihon no Hoto, que inclou en el seu repertori cançons vinculades al teatre de titelles, amb veu i acompanyament del shakuhachi, el koto (una mena de citara), el shamisen, i una altra variant de llaüt, més petit, el biwa.

La segona part de l'hora folk de Ràdio 4 està dedicada a recordar el cantant vilanoví Pere Tàpias amb versions dels seus temes que han fet els més diversos músics: la tenora de Jordi Paulí, el piano d'Elisabet Raspall, Gemma Humet, Rosa Pou i el grup Ara Va de Bo.

Pau Benítez i Fanfarra

El folk i el relleu regeneracional

Durant la presentació al CAT del llibre Inventari, de Ferran Riera, el jove músic mataroní Pau Benítez va prendre la paraula per reclamar que els veterans del folk s'expliquin als més joves. Així es va obrir un debat que continuarà aquest dissabte 23 de novembre al programa Tradicionàrius a Ràdio 4.

Lo Barber de l'Alguer afaita i canta a Pau Benítez durant el festival Càntut de Cassà de la Selva Foto: DQ Foto / Càntut

El flabiolaire mataroní Quirze Perich, les músiques de les Santes de Mataró, la transmissió de coneixements en el món de la música d'arrel, el moment de transició que sembla viure's actualment, la connexió de l'alt nivell tècnic actual amb les vivències del passat i la demanda del públic... son alguns dels temes que tractaran Jordi Roura i Pau Benítez (flabiolaire, glosador, acordionista, cul inquiet...), exponents de dues generacions diferents de músics de folk als Països Catalans, al programa Tradicionàrius a Ràdio 4, aquest dissabte 23 de novembre.  

I com no podia ser d'altra manera, la conversa estarà amanida amb bona música: clàssics de Primera Nota, en Carles Belda tocant un pasdoble a la plaça del Rei, l'orquestra de flabiols Els Francolins fent samba, La Portàtil FM... i les flamants cançons i tonades de Fanfarra, un dels projectes en què participa Pau Benítez: un grup de versions de grans èxits amb secció de vents i acordió que acaba de presentar el seu primer disc.

Toni Xuclà presenta Shen Nü

Tresors sonors, tresors filmats

Toni Xuclà, a Tradicionàrius a Ràdio 4

Toni Xuclà protagonitzarà aquest dissabte 16 de novembre el programa Tradicionàrius a Ràdio 4. Hi presentarà el seu darrer projecte, una original proposta on es combinen la música de Toni Xuclà i els seu grup amb les imatges de tres pel·lícules dels anys trenta filmades a la Xina, el Japó i Catalunya.

Presentació de 'Shen Nu i altres tresors amagats' Foto: Arxiu Toni Xuclà

Shen Nü i altres tresors amagats és un disc (Picap, 2019) i també un espectacle de música en directe sobre tres pel·lícules dels anys trenta del segle passat que parlen de tresors amagats: Shen Nü (Xangai, 1934), un drama sobre una prostituta que mira de tirar endavant amb el seu fill; El més sublim (Costa Brava, 1927), amb imatges de gran valor documental de la vida als pobles de Blanes, Lloret de Mar, Palamós i Tossa de Mar); i un film d'animació, menys dramàtic i més divertit, Sanko i el pop (Japó, 1933). 

Xuclà és un acreditat creador d'espais sonors des que va començar a dedicar-se professionalment a la música, als 18 anys, i explica que aquest ha sigut un dels projectes més especials que ha ideat: "Una cosa és fer una cançó, una altra un disc i una altra una obra amb una intenció i una personalitat en si mateixa. I en aquest sentit, aquest projecte té per mi una cosa buscada i valuosa, i és que té molts punts de lectura diferents, des del pur plaer de deixar-se anar per la música i les imatges a les reflexions més morals sobre la condició humana que poden suscitar".

El repertori que acompanya el fil de les imatges el formen fonamentalment les composicions de Xuclà, tant cantades com instrumentals, a partir d'inspiracions tan insòlites com algunes de les poesies que les prostitutes xineses han escrit al llarg dels segles o una final d'un concurs de glosa amb Maribel Servera, tot i que també hi ha referències diverses com el tresor barroc "Stabat mater" de Pergolesi. Instrumentalment, el vestit del projecte també és prou original: hi ha el hang de Ravid Goldschmidt, les guitarres del mateix Xuclà, violoncel d'Oriol Aymat i la veu de Eva Kaué.

Violins del Mediterrani i cançons de Grècia

Passeig violinístic pel Mediterrani

Violinistes de diversos estils i cançons gregues, al Tradicionàrius a Ràdio 4

El violí sona de maneres molt diferents arreu del Mediterrani. En deixarà constància l'espai Tradicionàrius a Ràdio 4 del dissabte 9 de novembre, que anirà del camp de Màlaga a Grècia. I en aquest darrer país es quedarà el programa durant la seva segona meitat, en què sonaran cançons gregues diverses. 

Colla malaguenya de 'verdiales' Foto: Viquipèdia

Acompanyat d'una bona colla d'instruments gatzarosos o entotsolat i lacònic. Acompanyant les danses populars o fent gala de virtuosisme i expressivitat. El programa Tradicionàrius a Ràdio 4 d'aquest dissabte 9 de novembre farà durant el seu primer tram un viatge per diverses expressions del violí a les músiques populars mediterrànies. Hi haurà els sons dels gitanos manouche, les tradicions algerianes que van del rai a la música clàssica i orquestral, un violinista de les valls occitanes del nord d'Itàlia que feia ballar tothom amb el sol so cru del seu instrument, les animades colles de verdiales dels sensuals camps de Màlaga, buleries tocades per un violinista flamenc i violins enquadrats en les danses populars gregues. 

I precisament a Grècia es quedarà el programa durant la seva segona part, amb mostres de rebetiko, cançons festives de Macedònia, danses de Creta, col·laboracions entre dives gregues i turques i fins i tot un valset de Manos Hadjidakis, "Els somnis perduts".

Cançons de cavalls

Arri!

Cançons de cavalls, ases, mules i matxos, a Tradicionàrius a Ràdio 4

Els pobles han cantat ancestralment als cavalls i els seus parents, companys de fatigues en els viatges i en les feines al camp. Aquest dissabte 2 de novembre, al programa Tradicionàrius de Ràdio 4 sonaran unes quantes de les cançons que, en els més diversos estils i arreu del món, s'han dedicat a aquests nobles animals.

Atahualpa Yupanqui, participant en una excursió a cavall, el 1938

Hi ha cançons que son autèntiques declaracions d'amistat envers un cavall concret. "El alazán", una de les moltes peces en què l'argentí Atahualpa Yupanqui va lloar el valor d'aquests amics de quatre potes, n'és una. N'hi ha d'altres que son tota una celebració grupal, com per exemple "Cavallers, amics en marxa!" que canta el grup de cosacs Ensemble Volnitza de Rostov, a Rússia. I en clau de música klezmer, el grup Kasbek, originari del vessant ucraïnès dels Càrpats, canten al poble de cavallers hutzulka mentre sonen les balalaiques i els violins imiten els renills equins.

Als Estats Units, va fer-se famós Stewball, un cavall de carreres de qui deien que en comptes d'aigua bevia vi, i que duia brides de plata i or. Van cantar les seves proeses figures del folk com Leadbelly, Woody Guthrie i Peter, Paul & Mary. A Letònia, país ple de rius i llacs, els cavalls han sigut imprescindibles en el transport, i estan presents a contes, llegendes i cançons com les que canta Mezvidi Karsava. En un terreny fantasiós trobem els unicorns, éssers mitològics que encarnen allò ideal i que han inspirat tresors com "L'unicorn", adaptació de la cèlebre cançó de Silvio Rodríguez que Joan Isaac va cantar en català al costat del mateix autor.

Els cavalls son personatges entranyables, per exemple en representacions de titelles de carrer al Vietnam que s'acompanyen amb músiques cortesanes de la primera dinastia Dinh al segle X. I també joguines que acompanyen la son dels nens, com cantava Xesco Boix a "Cavallet de cartró", seguint un text de Joan Baixas, o Camarón de la Isla amb la "Nana del caballo grande", sobre un poema de Federico García Lorca. Però també hi ha cavalls més perillosos, que no son de cartró ni de fusta, sinó metàfores dels estralls que l'heroïna va causar entre els joves gitanos. Peret ho va cantar en clau de rumba catalana a "Caballo blanco".

Els alegres "Doce cascabeles", que als anys cinquanta va popularitzar Joselito, el pequeño ruiseñor, i van esdevenir un clàssic de la copla, però els va cantar també la diva fadista Amalia Rodrigues. I si hi ha alguna cançó en què els cavalls esdevenen metàfora del furor de l'amor a través del pas del temps, aquesta és la celebèrrima "Caballo viejo", del veneçolà Simón Díaz.

Cavalls, però també ases, mules i matxos, han protagonitzat incomptables cançons de traginers, dels camins escarpats de Còrsega als viaranys del Pirineu, on va fer precisament de traginer el violinista Peret Blanc de Beget. Totes aquestes cançons i músics, i encara alguns més, passaran aquest dissabte 2 de novembre pel programa Tradicionàrius a Ràdio 4. Arri!